La Família Coll, Badalona i la finca de can Coll i Pujol : de ca l'Esparter a la urbanització Coll i Pujol (1777-1924) / Anna Hernández Tudela, Francesc Palacio Serra
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 43-82 : il.
Notes.

Destruïda i venuda a trossos als anys vint, Can Coll i Pujol, antigament coneguda com a Ca l'Esparter , va ser una important finca rústica de Badalona, així com una casa d'estiueig. Va ser propietat d'una família barcelonina, els màxims exponents de la qual van ser els germans Joan i Ramon Coll i Pujol, el primer advocat, polític i alcalde de Barcelona, i el segon, metge. Aquesta finca és, sens dubte, un excel·lent exemple d'una masia ensenyorida, de la mateixa manera que ho va ser en el seu moment la també badalonina de Ca l'Arnús; tanmateix, Can Coll i Pujol va esdevenir simbòlica, en una data molt matinera, de la destrucció i pèrdua d'un patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la ciutat que van lamentar posteriorment els badalonins. No obstant això, disposem de magnífiques fotografies de la casa i de la finca que han permès reconstruir-la i fer-nos una idea de la seva magnificència, alhora que hem estudiat a la família Coll i l'estreta relació que van tenir amb Badalona des de finals de segle XVIII.

El Llegat artístic d'Evarist Arnús : la Torre Arnús de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas / Anna Hernández Tudela
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 81-118 : il.
Notes.

En aquest article pretenem explicar el patrimoni artístic que va deixar Evarist Arnús a Badalona, partint dels estudis que s'han publicat al llarg dels anys i incorporant les noves aportacions que han sorgit fruit de la nostra investigació. Els protagonistes d'aquest text són l'asil de Sant Andreu de Pere Falqués (1885), el bust de marbre d'Arnús d'Andreu Aleu i Teixidor (1885), l'escultura de bronze de Pere Carbonell i Huguet a la plaça del Doctor Niubó (1891), el Monument d'Evarist Arnús a la Rambla (1895) i molts especialment la Torre Arnús i el seu jardí romàntic, obra de l'arquitecte acadèmic Josep Oriol Mestres i Esplugas (1859).